PLANTA BAIXA
"Planta baixa" és un magazín d'actualitat social i política que s'emet a TV3 d'11.50 a 13.55, de dilluns a divendres, amb reporters al carrer, moltes connexions, sense tertúlies i amb públic al plató. Tota una generació nova de periodistes s'ha estrenat a la televisió per aportar-hi un punt de vista jove, inèdit i modern del que passa a Catalunya.
El programa s'emet en directe des d'un plató de TV3, convertit en un pis de planta baixa. Al menjador, s'hi analitzen les notícies més importants del migdia. A la sala d'estar, els temes d'interès social d'investigació pròpia. A la cuina, quatre periodistes especialitzats hi expliquen històries de medi ambient, feminisme, ciutadania, vida digital, etc. I el traster és l'espai per a la reflexió, des d'on aporten la seva visió del món noms destacats del periodisme i de la universitat.
.
"Planta baixa" és un programa del Departament d'Entreteniment i Culturals, produït per TV3 en col·laboració amb La Manchester, dirigit per Ricard Ustrell i Xavi Rossinyol, i subdirigit per Maiol Roger. Pel plató, hi passen cada dia Cristina Solias, Xavi Canalias, Jordi Asturgó, Berta Torrades i Bea Duodu. Fora del plató, cobrint la informació política, hi ha Dani Sánchez Ubart i Sandra Castells, i Tania Tapia, des de Madrid. Bàrbara Sedó i Edgar Sapiña seran els reporters dels temes socials. Completen la redacció Ricard Llenas, Xènia Santigosa i Marc Güell (guió), i Judith Arnalot i Abundi Bordera (web i xarxes socials).
SORTIDA AL PANORÀMIC
És el festival que explora la relació entre el cinema i la fotografia, i promou i incentiva la recerca de nous llenguatges i narratives audiovisuals. Aquest any, el Panoràmic explora el concepte d’Última Thule i la colonització de l’espai, en commemoració del 50è aniversari de l’arribada de l’home a la lluna. El festival tindrà lloc a diversos espais de Granollers entre el 17 i el 24 d’octubre. Com a novetat, s’obrirà de manera específica al centres escolars els matins i tardes del 17 i 18 d’octubre i tots els matins entre el 21 i el 24 d’octubre.
THE AFRONAUTS
L’any 1964, encara eufòrica per la recentment guanyada independència, Zàmbia va llançar el seu primer programa espacial. El seu objectiu era enviar dotze astronautes i deu gats a la lluna, superant així el repte que van marcar Estats Units i la Unió Soviètica en plena cursa espacial.
Només uns pocs optimistes van donar suport a l’ambiciosa iniciativa d’Edward Makuka, un professor de secundària zambià que estava al comandament del projecte. L’ajuda econòmica mai va arribar, les Nacions Unides van denegar el seu suport i una de les astronautes, una nena de 16 anys que va quedar embarassada, va haver d’abandonar. Així és com l’heroica iniciativa es va convertir en un exòtic episodi de la història africana, envoltat de guerres, violència, sequeres i fam.
The Afronauts està basat en la documentació d’un somni impossible que només viu a les imatges. Basant-se en aquesta increïble però certa notícia de fa 50 anys, Cristina de Middel, va reconstruir les escenes que podrien haver-la documentat llavors i reforça la seva veracitat afegint a aquesta certesa la seva càrrega personal fruit de la seva imaginació.
MOON PROJECT
Les imatges d’aquesta mostra cobreixen tot l’imaginari lunar: dibuixos al llarg de la història, pintures, esquemes científics, fotos, fotogrames de pel·lícules,…
L’exposició és un recorregut gràfic i visual sobre la lluna i l’imaginari que s’ha creat al llarg de la història sobre aquesta. Es poden veure il·lustracions, publicitat, motius visuals (decoració, logotips …), art / pintura, il·lustració científica, fotografies … i desviacions com ‘el paisatge lunar’ (retrobat en fotos d’una pell rugosa, un desert bombardejat, un sòl polsegós, etc.)
LE COSE CHE SI VEDONO IN CIELO
Des de l’inici dels temps, l’home ha observat els cels, el sol i la lluna, i ha examinat el seu significat per tal de crear cosmogonies, models i representacions en les quals la humanitat pugui trobar el seu lloc: afrontant el desconegut, allò que no es pot veure, que no es pot tocar o el que no pot ser experimentat.
Des del principi de la història, fins i tot la fotografia (tot i les evidents dificultats tècniques) ha mostrat interès pels cels.
Els primers experiments fotogràfics del segle XIX es varen duu a terme el 1840: eren daguerreotips del sol, espectres solars i de la lluna. Durant les últimes dècades, les eines per observar i immortalitzar imatges del cosmos han anat esdevenint més precises i sofisticades. Però on ens situem nosaltres en relació amb aquestes imatges? Fins a quin punt les primeres imatges de la Terra fetes des de l’espai han influït en la nostra imaginació i la manera de percebre’ns com a part d’alguna cosa única? Quant de nosaltres i de les nostres limitacions revelen les imatges que se’ns envien diàriament des de satèl·lits orbitant o des de les estacions especials? A través d’una selecció de 60 llibres de fotografia recents, aquesta exhibició intenta transmetre la poderosa sensibilitat mostrada sobre aquests temes en la fotografia contemporània.
LES LLUNES DELS ASTRÒNOMS
Des de la invenció del telescopi, Selena, la deessa lunar grega, ha estat observada i representada per astrònoms. Són imatges científiques: la seva intenció era transmetre informació.
No obstant això, com passa amb les imatges artístiques, aquestes també es poden analitzar segons períodes, convencions, ideologies i canvis socials i tecnològics.
Aquesta exposició de les publicacions d’algunes d’aquestes representacions comença amb alguns dels dibuixos de Galileu Galilei el 1610 al llibre Sidereus nuncius, el tractat que va suposar la refutació científica al model geocèntric, i acaba el 1910, quan l’Observatori de París va publicar l’Atlas photographique de la lune de Maurici Loewy i Pierre Henri Puiseux, una selecció de fotogravats que, pel valor documental associat a la fotografia i la qualitat de les seves imatges, es va mantenir inigualable fins a la dècada dels anys seixanta del segle XX.
YESTERDAY
Yesterday és una pel·lícula de comèdia musical de 2019 dirigida per Danny Boyle, a partir d'un guió de Richard Curtis i una història de Jack Barth. Està protagonitzada per Himesh Patel, Lily James, Kate McKinnon i Ed Sheeran .
Jack Malik és un jove músic la carrera només sap de fracassos, i que per guanyar-se la vida treballa com a reposador en uns magatzems. Fins que un dia, després d'un accident i una apagada elèctrica a nivell mundial, s'assabenta que el quartet de Liverpool, The Beatles, ha desaparegut per complet de la història i de la faç de la terra: ningú recorda els seus temes, ni a seus integrants i ni tan sols existeix cap informació a internet. Tots desconeixen ara a el grup musical més cèlebre de el segle XX. Tots menys Jack, qui a més és l'únic que interpreta les seves cançons.
Una situació inexplicable, però a el qual el protagonista decideix treure-li profit, fent passar les composicions dels Beatles com si fossin seves, i així poder crear per fi una reeixida carrera de músic. Malik, sorprès, veu com la seva vida dóna un gir espectacular, de ser un artista frustrat a un avassallador fenomen musical a tot el planeta, en l'era de YouTube i xarxes socials, emprenent gires multitudinàries i aconseguint la idolatria de milions de persones.
No obstant això, enmig de tota aquesta bogeria, Jack es veu enfrontat a conflictes amb la indústria musical i alguns problemes sentimentals, sobretot quan Ellie, la seva amiga -i primera manager li confessa que està enamorada d'ell. És a partir d'aquí que el protagonista haurà d'optar entre l'amor i l'èxit.
