GLOSSARI | Misitio

Anacromisme: és un error de la cronologia que es produeix quan quelcom (acció, objecte, paraula, idea, etc.) no es correspon amb l'època de la resta del context global al qual apareix.

Modernitat: abasta una sèrie de moviments culturals que es van desenvolupar a les societats occidentals de finals del segle XIX i del segle XX, en els camps de l'art, de l'arquitectura de la música, de literatura i el catoliscisme.

Postmodernitat: és un conjunt de moviments artístics, culturals i filosòfics apareguts a partir del segle XX com a resposta als paradigmes de la modernitat, la ideologia heretada des de l'edad moderna.

Orientalisme: és l'interès i l'estudi de les societats del Pròxim Orient i Orient Llunyà per la cultura occidental. Amb el terme orientalisme es coneix igualment la imitació o la representació d'aspectes de les cultures orientals a Occident per part d'escriptors, dissenyadors i artistes.

Hiperrealisme: és un moviment artístic sorgit als EU als anys 1970. Es caracteritza pel retorn a l'art figuratiu i a la representació de la realitat, en contraposició a l'art abstracte i art conceptual de moda en aquell temps.

Naturalisme: va ser un moviment nascut volts de 1880 en la literartura i en menor mesura a les altres arts a França.

Art conceptual: és un moviment artístic fill del dadaisme que es va posar de moda poc abans de 1970 i en què el concepte o la idea és l'únic que interessa. No dóna cap importància a les habilitats físiques ni tècniques, ni als aspectes estètics o materials.

Art abstracte: és un estil artístic que va sorgir a l'inici del segle XX i les conseqüències múltiples del qual n'han fet una de les manifestacions més significatives de l'esperit del segle XX.

Dadaisme: va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i 1925, precedent immediat del surrealisme.

Minimalisme: també es coneix com pintura del silenci, doncs s'aparta del món material i del "soroll" de formes i objectes de la societat de consum.

Art contemporani: una expressió que s'empra normalment per designar les obres d'art creades a partir de 1960.

Videoinstal.lació: forma d'expressió artística que utilitza el vídeo com a component central, i que relaciona la imatge videogràfica amb altres objectes i materials, ocupant un espai específic.

Performance: representació sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple. Comprèn una extensa gamma de maneres d'actuar i de presentar-se, podent intervenir-hi materials escenogràfics, indumentària, moviment, olors, sons, el gust, el públic i altres elements en un espai i temps determinats. sessió ha partit del supòsit de com es pot visitar una exposició des de l'acció.

Videoart: activitat audiovisual artística que es caracteritza per l'ús d'imatges i sons amb una finalitat artística. Sorgeix de la necessitat de trobar noves formes d'expressió i estètica alternatives a la televisió convencional.

Happening: produir una obra d'art que no es focalitza en objectes sinó en l'esdeveniment i la participació dels espectadors, perquè deixin de ser subjectes passius i, amb la seva activitat, arribin a un alliberament a través de l'expressió emotiva i la representació col·lectiva.

Fluxus: és una xarxa internacional d'artistes, compositors i dissenyadors coneguts per les seves barreges de mitjans i disciplines artístiques, com el videoart, la música, la literatura, la performance, la arquitectura i el disseny, entre altres.