EXPRESSIONISME ALEMANY
L’expressionisme va ser un moviment cultural sorgit a Alemanya al entre el 1905 i el 1933.
El nom Expressionisme, indica la deformació de figures i ambient per a expressar el mon interior del artista,i comunicar-ho a través d’una crítica cruel i pesimista sobre la societat.
Deformació de la realitat per a expressar de manera més subjectiva la natura i l'ésser humà, donant una gran importància a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat.
Representa la consciència d’un estat col·lectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país. També té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys.
L’artista vol representar el món exterior, amb idees abstractes que expliquin la realitat actual, però tot això amb una idea deformant.
CARACTERÍSTIQUES
-
És més important el contingut que la forma. L'objectiu és expressar l’interior de l’ésser humà.
-
No es requereix una bona tècnica pictòrica ni un resultat esteticament correcte. L'important és transmetre el sentiment i la subjectivitat. La fi és que l'espectador que contempla, se senti atabalat, espantat o deprimit, segons l'estat que es vulgui transmetre.
-
Potencien l'impacte emocional a l'espectador a través del color, les formes retorçades, la composició agressiva...Intentaven modelar la realitat per a potenciar l'emoció interior.
-
Defensava la llibertat creativa, l'expressió subjectiva, l'irracionalisme, l'apassionament i tot allò que fos temàtica prohibida (allò morbós, demoníac, sexual, fantàstic i pervertit).
CONTEXT HISTÒRIC
La derrota alemanya a la I Guerra Mundial i la Gran Depressió
El final de la Primera Guerra Mundial i el repartiment dels mercats entre les potències vencedores van deixar a Alemanya en un estat d'incertesa política i moral, agreujat per l'impacte d'una forta baixada econòmica. N'hi ha que ho recorden com el segle més terrible de la història, altres el consideren un segle de matances i de guerres. Dumont diu que "ha estat el segle més violent de la història humana". En aquest context de negativitat sorgeix l'expressionisme, aquest apareix com la primera manifestació o com la primera reacció, que testimonia l'estranyament del món i la crisi que estava travessant el positivisme. Com diu Hobsbawm, amb la Primera Guerra Mundial comença l'ensorrament de la civilització occidental del segle XIX, "una civilització que era capitalista des del punt de vista econòmic, liberal en la seva estructura jurídica i constitucional, burgesa per la imatge de la seva classe hegemònica característica i brillant pels avenços assolits en l'àmbit de la ciència, el coneixement i l'educació, així com del progrés material i moral ". I en aquest panorama l'expressionisme apareix ineluctablement com un dels primers moviments d'avantguarda que ha articulat estèticament aquest començament de crisi en l'obertura violenta del nou segle.
L'expressionisme no només va dominar a les arts plàstiques, a la música ia la literatura, sinó que també va estar present en la majoria de les produccions cinematogràfiques alemanyes d'aquesta època.
SURREALISME
El cinema surrealista és aquell al qual s'apliquen els conceptes i tècniques pròpies del Surrealisme, moviment artístic i literari sorgit a França el 1919 al voltant de la personalitat del poeta André Breton.
El surrealisme va ser un «moviment literari i artístic que busca transcendir el real a partir de l'impuls psíquic de l'imaginari i l'irracional», que el seu primer manifest va ser signat per André Breton en 1924. Es considera el seu antecedent immediat, el dadaisme, com a oposició a la raó positivista i rebel·lió contra les convencions literàries burgeses. Els escrits surrealistes pretenien expressar la veritat mitjançant l'anomenada escriptura automàtica, que omet les correccions racionals. Els escrits surrealistes es basen en la utilització d'imatges per a l'expressió d'emocions. En la pintura, va tenir el seu element més popular a Salvador Dalí.
CARACTERÍSTIQUES
-
Provinent de la poesia i de les arts plàstiques
-
De caràcter cubista i dadaista.
-
Utilització de temes recurrents: l'erotisme, la sexualitat, el prohibit, l'anti-feixisme, la religió, la moralitat, la burgesia.
-
Experimenta amb el subconscient, l'irracional, la psicoanàlisi, ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al “bon gust” burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).
-
Manté molts dels seus grans motius: creació al marge de tot principi estètic i moral, l'humor desaprensiu i cruel, l'erotisme líric, la deliberada confusió de temps i espais diferents.
CONTEXT HISTÒRIC
És el període d’entreguerres, a Europa encara hi ha seqüeles de la Gran Guerra, i el Crac del 29 d’Estats Units s’estengué ràpidament pel nostre continent, tot empitjorant la situació. Fruit d’aquesta crisi global, els feixistes europeus comencen a ser escoltats i a alçar-se. L’inconformisme social genera tot un nou corrent artístic avantguardista, del qual en sortiren molts estils trencadors respecte a l’art del passat.Espanya es troba sota el període de la Segona República, on també hi ha una gran tensió entre dretes i esquerres.
Durant els primers anys del segle XX, es va fer el primer viatge espacial.
En quant a la medicina, es van fer nombrosos avenços com els antibiòtics, anticonceptius, i transplant d'òrgans. A més a més, es va poder descriure la estructura química del ADN i es va desarrollar la biología molecular.
Com a noves incorporacions a la vida cotidiana, van aparèixer els aerodinàmics, i la electricitat va arribar a les ciutats, junt amb l'electrònica (ràdio, televisió, telèfon, transistor, etc.) i es va desarrollar el funcionament dels electrodomèstics (rentadora, frigorífic, forn elèctric, etc.)
NEORREALISME
El concepte de neorrealisme va ser creat el 1943 per l'escriptor, dramaturg i crític de cinema italià Umberto Barbaro, en un manifest publicat a la revista Carmine on reivindicava un nou cinema alliberat tant dels tòpics del cinema d'exaltació nacional i propaganda feixista com del cinema comercial que Fins llavors s'imposaven a Itàlia. Les Seves propostes foren recollides per un grup de joves directors i guionistes que desenvoluparen a nivell pràctic aquesta avantguarda.
CARACTERISTIQUES
-
Recerca d'un realisme absolut, una descripció pura de la realitat, prescindint de qualsevol mena d'efecte o trucatge. No són documentals com en el cinema-ull soviètic però fan films de ficció tan realistes que s'apropen al gènere documental.
-
Amb la màxima objectivitat possible adoptar un punt de vista moral i compromès amb la societat per mostrar i denunciar els problemes socials i les injustícies sense caure en la manipulació pròpia de l'època feixista.
-
Rebuig dels drames històrics, l'adaptació de novel·les o el cinema d'herois; retorn a les persones anònimes i vulgars, les classes humils, a les preocupacions qüotidianes, i a les històries íntimes i sense importància aparent, temes que el cinema de Hollywood havia evitat per la seva suposada manca d'interés general.
-
Pressuposts molt baixos, cal fer les pel·lícules amb molts pocs diners.
-
La manca de material i d'estudis de rodatge llança a aquests cineastes a rodar al carrer, amb escenaris reals (no hi ha mai decorats), sense llum artificial, cercant així el màxim realisme i verosimilitut.
-
S'eviten els actors professionals i s'usen actors aficionats o fins i tot als protagonistes reals de les històries interpretant-se a si mateixos.
-
Rebuig del maquillatge i dels vestuaris postissos, s'usen vestuaris autèntics i reals.
-
Diàlegs molt senzills i lineals.
CONTEXT HISTÒRIC
El neorrealisme es desenvolupa en una Itàlia afectada per vint anys de dictadura feixista, arassada per la II Guerra Mundial i ocupada per les forces d'alliberament anglo-nordamericanes. Es tracta d'una Itàlia en procés de reconstrucció i de desintoxicació després de vint anys de manipulació educativa i mediàtica del feixisme, amb gravissims probles econòmics i socials derivats de la davastadora destrucció provocada per la guerra: ciutats bombardejades, ports, ponts, carreteres, tunels, ferrocarrils i embassaments greument danayts, centrals elèctriques, indústries, camps de cultiu i granges destruïdes, centenars de milers de desplaçats, refugiats sense casa, ferits, ... No hi havia diners, especialment per reconstruir els estudis, adquirir material i produir cinema, donat que les prioritats dels pocs recursos que hi havia eren unes altres. Per tant, el cinema neorrealista haurà de treballar per mostrar aquesta realitat amb uns recursos i pressuposts molt baixos.
CINEMA D'AUTOR
El cinema d’autor és el cinema en el qual el director té un paper fundamental en basar-se normalment en un guió propi; realitza la seva obra al marge de les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials, la qual cosa li permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds en les pel·lícules. En el cinema d'autor, l'autor és normalment recognoscible per alguns trets típics en la seva obra.
En el cinema d’autor el director plasma la seva visió particular, no només del cinema, sinó del món en què viu, o bé, fa una crítica a altres obres o temes molt utilitzats en els mitjans de comunicació. Gairebé sempre són films que únicament alguns entenen, però sempre conviden a la reflexió i a la crítica.
CARACTERÍSTIQUES
· El paper dels directors estava per sobre de productors i estudis, es reflectia la mirada del director sobre la realitat, hi havia llibertat creativa total per als cineastes.
· Aquests films solen estar protagonitzades per antiherois, perdedors, marginats, delinqüents sense justificació i altres personatges de gran ambigüitat moral ...
· Es trenca amb la costum d’un final feliç: molts films acaben malament per als seus protagonistes.
· Incorporació de moltes innovacions de les avantguardes europees: realisme objectiu, critica social, rodatge en exteriors, amb llum natural i escenaris reals, càmera a mà seguint els personatges, ...
· Trencar amb la moral puritana i políticament correcta del Hollywood clàssic. Això va permetre tractar temes tabú per al Hollywood clàssic: mostrar cossos nuus i relacions sexuals, models de família i de parella diferents, relacions entre homes joves i dones adultes, la homosexualitat, la drogadicció, o la prostitució.
· Barreja de gèneres: es trenquen les barreres entre gèneres i es fan westerns musicals i humorístics, comèdies bèl·liques, barrejes de terror i ciència-ficció, …
· Ús de les noves músiques a les bandes sonores dels films a les quals es poden escoltar cançons de músics de jazz, pop, rock, folk, soul, funk o disco de moda als 60 i 70.
CONTEXT HISTÒRIC
El primer a parlar d'aquest corrent va ser François Truffaut, va escriure un article a la revista "Arts" on començava a valorar als autors com els que deixaven una empremta a cada pel·lícula i els majors responsables del resultat. Per tant, podem situar aquest corrent a finals dels anys 50. Davant d'un cinema de Hollywood que ho acaparava tot, van néixer corrents més alternatives i poc comercials que buscaven obres més complexes i compromeses.
En aquesta època, va haver un avanç de les càmeres alleugeriment dels equips de so, es van atrevir, per exemple, a pujar-les a cotxes o cadires de rodes; a filmar moviments fins llavors impossibles; a oferir una nova visió del món.
La música i el cine d'autor van de la mà. La banda sonora que utilitza majoritàriament el corrent del cinema d'autor és molt poc convencional, la qual dialoga a la perfecció amb l'ambient i l'acció de la pantalla. Un exemple claríssim és Quentin Tarantino, un autèntic representant del cinema d'autor. Ell es descriu a ell mateix com a un director molt musical i mai ha deixat a l'atzar ni una melodia que acompanyi a les seves escenes. Tarantino aconsegueix amb la música traslladar als espectadors a altres èpoques i a altres mons. Ell va afirmar que les escenes li neixen al cap ja amb la música associada.
AVANTGUARDES ESTADOUNIDENQUES
Sorgeixen a Estats Units, sobre tot a Nova York, en l’etapa de postguerra, s’inicia a la dècada dels 40.
Del 1950 i del 1960 el cinema de Hollywood va patir una important crisi pel naixement de la televisió i pel canvi de l’estructura industrial i empresarial de les companyies.
Finalitza el monopoli dels grans estudis de Hollywood, i es desvinculat dels grans estudia causa de la creixent oferta televisiva.
Els grans directors del període clàssic com els actors i actrius ja havien envellit i el públic jove demanava un producte diferent i adaptat a l'època, i importants propostes conformen una modernitat cinematogràfica.
Te la màxim esplendor a la dècada del 1960 i 1970 amb un nou impuls del cinema nord-americà, conegut com a ‘Nou Hollywood’, amb la renovació dels diferents gèneres cinematogràfics i una nova manera de fer cinema
CARACTERÍSTIQUES
· Idees clares.
· Anticomercial.
· Cinema psicològic.
· En contra dels valors estètics i socials de l’època.
· Busca originalitat, novetat i polèmica a través de nous gèneres i formats.
· Llibertat compositiva i interpretativa.
· Presenta preguntes sense resposta.
NOUVELLE VAGUE
CONTEXT HISTÒRIC
La nouvelle vague és un moviment que va sorgir cap a finals de la dècada dels 50 i principis dels 60, però és important prestar atenció al context immediatament anterior, és a dir la postguerra mundial, que va ser el brou en què es van conrear totes les ruptures que els icònics anys 60 van portar amb ells.
En política ens situem després de l’alliberament en la II Guerra Mundial. A l’any 1946 s’estableix la IV República de França (1946-1958) que econòmicament va suposar un notable creixement. Però a la vegada, s’estan perdent les colònies com Indoxina i Tunísia, fet que provoca que França vulgui quedar-se amb el territori d’Argèlia.
Al no estar tothom a favor, es crea el Front d'Alliberament Nacional Algerià (1954) de tendència comunista que afectarà sobretot en el jovent i que lluitarà en contra d’aquesta colonització.
La V república va arribar amb el càrrec del general Charles de Gaulle que va amenaçar amb un cop d’estat i es va renovar la constitució de la V república beneficiant al president.
La guerra d’Argèlia serà un tema recorrent en la nouvelle vague amb pel·lícules com Le Petit Soldat de Godard (1960) que reflectia la consciència social.
El 1960 Charles acceptarà la independència d’Argèlia.
En aquell moment moltes lluites juvenils s’estaven duent a terme de moviments esquerres però també estava present el terrorisme de l’extrema dreta. En aquell moment, el món es qüestionava de manera crítica l'imperialisme, el sistema territorial que Europa i el Nord d'Amèrica exercien sobre Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.
Aquesta prosperitat econòmica va durar fins la dècada dels 60 quan hi ha una enorme baixada dels salaris, s’empitjora les condicions de treball, entre d’altres. És crea una gran tensió en la societat per part de la burgesia ben acomodada, els grups estudiants d’esquerres i els obrers. Es va produir el famós maig del 68 moviment estès per altres països europeus i vinculat amb el moviment hippie nord-americà. La causa principal era lluitar contra una societat i un sistema industrial capitalista que els oprimia.
Es van dur a terme nombroses vagues generals amb l’objectiu de canviar les coses.
Un any després Charles De Gaulle es va retirar deixant pas a Georges Pompidou.
Culturalment els jovent van ser els protagonistes de la societat en la recerca d’una identitat pròpia desenvolupant les cultures underground i el rock and roll, la moda pop...
La filosofia va estar molt relacionada amb ideologies d’esquerres i amb moviments com l’existencialisme o l’estructuralisme amb temes de la dona i la seva emancipació i l’alliberació sexual.
En el camp literari es planteja una narració diferent i original amb un apropament a la consciència i a la seva exploració. Un fet que repercutirà la Nouvelle Vague és la publicació dels clàssics de la novel·la negra americana on es donaran a conèixer autors com Raymond Chandler o Dashiell Hammett, que seran molt admirats sobretot per Jean-Luc Godard i François Truffaut.
En la música destacarà el jazz americà que tindrà una gran repercussió a la mirada cinematogràfica de la Nova Ola.
CARACTERÍSTIQUES
És un cinema realista, amb influència del Neorealisme Italià y del llenguatge televisiu.
En quant a l’estètica, volien ensalçar la naturalitat i la llibertat creativa i ho van fer a través de:
-
Blanc i negre
-
Il·luminació natural: mai utilitzaven il·luminació artificial. En interiors la llum era indirecta i rebotada per generar un ambient realista.
-
Baix pressupost: això assegurava tenir major llibertat creativa.
-
Els sons, la llum i la música havien de emanar de la mateixa història: Enregistraven el so directament a la gravació en comptes de fer un doblatge a postproducció.
-
Escenaris naturals i llocs identificables, normalment exteriors a París.
FREE CINEMA
És un moviment cinematogràfic que comença al 1956 i comporta tota la dècada del 1960. Es va originar a Anglaterra per els cineastes que estaven descontents amb el cine de Hollywood ja que no era realista.
CARACTERÍSTIQUES
· Temes: Inconformisme social, crítica a la burgesia i societat immobilitzada.
· Són històries amb un transfons de tristesa i amargor.
· Sobre l’avortament, l’homosexualitat i la liberació sexual de la dona.
· Protagonistes: Joves treballadors o en atur de classe mitjana-baixa. La família solen estar desestructurades i amb un final no imaginable.
· Escenari: Ciutats a les fosques i zones industrials.
· Tipus de gravació: Equips petits amb la càmera a la mà i en moviment, en blanc i negre i amb un audio no sincronitzat.
· Música: Jazz.
CONTEXT HISTÒRIC
· Just quan va començar el free cinema el 1956 es va produir la guerra de Sinaí,, una alianza militar del Regne unit, Francia e Israel contra Egipte, la cual va durar 9 días.
· En 1960 es va estendre la cultura popular de l'idioma ingles.
· Van apareixer el grup famós The Beatels.
· Fi de la rebel·lió del Mau Mau.
· Es forma el moviment nacional socialista el 1962.
· Es va produir la Revolta de Brunei 1962.
· Resolució 2065 de l’Assamblea General de les Nacions Unida el 1965.
· Sorgeixen moviments socials o culturals com els "hippies" a Anglaterra.